QUÈ ÉS COMPOSTAR
Compostar és sotmetre la matèria orgànica a un procés de transformació per obtenir compost ( adob natural).
Aquesta transformació es pot dur a terme en qualsevol casa mitjançant un compostador, sense cap mena de mecanisme, cap motor ni despesa de manteniment.
La brossa diària que es genera conté un 40% de matèria orgànica, que pot ser reciclada i retornada a la terra en forma d’humus per les plantes i els conreus.
De cada 100 Kg. de brossa orgànica s’obtenen 30 Kg. de compost.
D´aquesta manera es contribueix a la reducció de les deixalles que es porten als abocadors o a les plantes de vaporització.
Al mateix temps s’aconsegueix reduir el consum d´adobs químics.
BENEFICIS DEL COMPOSTATGE
• Dona consistència als terrenys sorrencs.
• Dona esponjositat als terrenys argilosos.
• Ajuda a retenir nutrients.
• Reté humitat.
• Proporciona una millora del drenatge.
• Aporta nutrients de forma esglaonada.
• Augmenta la quantitat de microorganismes beneficiosos en el terra.
• Eviten la compactació del terra(llambrics,...).
• Afavoreixen l´arrelament de les hortalisses.
IMITACIÓ DE LA NATURA
• Fulles, branques, herbes, excrements,... + sol, pluja, calor/fred,... + espècies vives ( insectes, cucs, llimacs, fongs,..) = humus, bona olor, adob, i transformació de la matèria.
QUÈ CAL TENIR PER COMPOSTAR
• Tenir un compostador de material reciclat i reciclable.
• Tenir un airejador de compost.
• Una pala per extraure el compost.
• Un recipient per recollir-lo (cabàs, galleda,...).
OPCIONAL
• Una bio trituradora.
• Un purgador.
• Unes tisores.
ON POSEM EL COMPOSTADOR
• A l´ombra.
• En un lloc espaiós.
• Prop del propi hort o jardí.
• QUÈ PODEM COMPOSTAR
• Restes de fruita i verdura.
• Clasques d´ou aixafades.
• Derivats de productes lactis (caducats o no ).
• Taps de suro i paper de cuina.
• Oli i vinagre d´amanir (dosificant la dosi ).
• Marro de cafè i restes d´infusions.
• Cartrons i papers reciclats.
• Vi i cervessa ( dosificant la dosi ).
• Restes de poda triturades.
• Gespa i restes vegetals.
• Cendres i restes de fusta natural.
QUÈ NO PODEM COMPOSTAR
• Carn, peix, ossos,... (pudors i mosques).
• Closques de fruits, pinyes,...(lentes).
• Vegetals i fruits malats o podrits ( 65º com a mínim en el compostador).
• Fems de carnívors.
• Cendres de fustes tractades, aglomerats, vernissats, encolats,...
• Cendres de tabac.
• Medicaments.
• Restes d´aspirar o escombrar (metalls).
BARREJA DE MATERIALS
• Fer capes.
• No posar molt gruix d´un sol material.
• Tres parts de materia humida x una de seca.
• Barrejar i airejar almenys un cop per setmana.
• Guardar matèria seca per disposar-ne.
CAL BARREJAR-HI AIGUA ?
• Tenint el compostador a l´ombra gairebé mai.
• En sequera, tant sols humitejar.
• Millor barrejar-ho de tant en tant.
• Imitar els femers dels avantpassats, però al estar tapats no gasten aigua.
• Imitar la natura (tenir paciència) .
PODEM AFEGIR-HI TERRA, O ACCELERADORS?
• La terra evita l´aireació .
• La terra compacta el procés.
• El compost ha de ser 100% restes vegetals.
• El procés ha de ser natural.
• El procés no és lent.
SI HI HA ALGUNA COSA QUE NO HEM FET BÉ
Aquesta informació us permetrà solucionar qualsevol tipus d'incomoditat. En general, no hi ha d'haver cap problema.
EL QUE NO HEM FET BE: SOLUCIONS
· Fa olor d’amoníac:
Hi ha massa gespa sense Barrejar. Remenar i barrejar amb fulles seques.
· Fa olor de podrit: hi ha massa matèria orgànica en descomposició, cal barrejar-hi fulles seques i tapar-ho.
· El compost és massa humit: cal barrejar-hi matèria seca, hi ha poc oxigen i cal remenar-ho.
· Hi ha mosquetes de la fruita: estan fent la seva funció; per si no es volen veure tant, s’han d’enterrar una mica les restes de cuina entre les fulles seques.
· La matèria està seca i freda: Hi falta humitat, cal barrejar-hi el que hi ha amb restes de cuina i remoure-ho.
LA COLLITA DE COMPOST: QUAN I COM FER-LA.
La collita és el moment més esperat i més gratificant de tot el procés.
En funció del tipus de vegetals dipositats, la collita del compost es farà als tres, quatre o cinc mesos desprès de començar de zero.
Hi ha restes que es desfan en pocs dies i n’hi ha que triguen mesos.
Si es vol saber si el compost està madur, s’ha d’agafar un grapat amb les mans i comprovar si fa olor de bosc; si es tracta d’una terra de color negre o marró fosc, que taca molt poc les mans perquè no és gaire humida, i si no s’hi reconeix res del que s’ha abocat al compostador, excepte branques, pinyes i pinyols, que es separaran amb un garbell i es tornaran a introduir al compostador perquè continuïn el seu procés més lent i tornin a servir d'estructurant.
La temperatura serà la de l’ambient a causa de la falta d'activitat dels microorganismes, que seran a les restes més noves.
El més pràctic és recollir tot el compost tres cops l’any obrint un o dos laterals del compostador completament, però sempre es poden recollir petites quantitats obrint només les portes inferiors.
El compost es pot guardar gairebé un any, però el més comú es utilitzar-lo quan el recollim.
Abans d’ emmagatzemar el compost, ens hem d'assegurar que és ben madur, d'aquesta manera, evitarem que el procés de descomposició tingui lloc fora del compostador.
Cal protegir-lo del vent, el sol i la pluja, ja que aquests factors poden alterar el contingut de nutrients del nostre compost.
RECOMANACIONS:
• S’aparten les restes de la part superior que encara no s’han desfet i es deixen dins d’un carretó o a terra mateix.
• Es decideix com i on es separa el compost de les restes sense desfer.
• Si el compost encara conserva la seva humitat, a cada 3 ó 4 palades de compost que es tira sobre el garbell s’ha de passar la mà amb un guant per aconseguir que només el compost acabat i més fi passi a través dels forats.
• Si es vol, abans d’aquesta operació es pot deixar assecar el compost un o dos dies, d’aquesta manera es filtrarà més bé, però, quan es buida el compostador, es tenen tantes ganes d’obtenir el preuat material que, segurament, no es voldrà esperar ni unes hores.
Quan el compost està una mica humit, l’olor de bosc és tan agradable que compensa amb escreix el fet de dedicar-li una estona més.
• Les restes sense desfer que s’han apartar al principi, es tornen a ficar dins del compostador juntament amb les parts més gruixudes que han quedat a l’altra banda del garbell.
• No cal amoïnar-se pels organismes que apareixen escampats per terra, ja que ells mateixos trobaran el camí cap al compostador i continuaran treballant.
COM UTILITZAR EL COMPOST
Els jardins i horts necessiten el compost per renovar les substàncies que les plantes i altres vegetals han absorbit durant el creixement.
Per aplicar el compost a plantes i arbres ornamentals, s’ha de fer servir el compost madur (entre 4 i 6 mesos) per assegurar una absorció de nutrients lenta i continuada a mesura que plogui o que es regui.
Si el que es vol és aplicar-lo a l’hort, es fa servir un compost fresc (entre 2 i 3 mesos), ja que l’alliberació de nutrients serà molt més ràpida, però curta.
Com que aquest compost no conté cap substància química, no hi ha cap perill que es cremin les plantes encara que es sobrepassi la quantitat recomanada, de totes maneres, a continuació hi ha alguns exemples de la utilització correcta del compost en diferents àmbits:
• A l'hort: entre 1 i 2 mesos abans de plantar-hi res i amb el compost madur, s’apliquen uns 10 litres de compost per metre quadrat (aprox. 4 litres és un 1kg. ).
Aproximadament que resti una capa de compost d´uns 2cm. aproximadament per la part superficial, però sense enterrar-la
• Arbres fruiters: una vegada s’hagi fet tota la recol·lecció de la temporada, s’apliquen a l'arbre uns 5 l/m2 (una capa de 2 cm), per tornar-li el que ha produït en forma de fruita.
Durant el creixement també s´hauria d´anar afegint compost un parell de cops espaiats.
JOAN
