dimecres, 10 d’agost del 2011

COMPOSTAR



QUÈ ÉS COMPOSTAR

Compostar és sotmetre la matèria orgànica a un procés de transformació per obtenir compost ( adob natural).
Aquesta transformació es pot dur a terme en qualsevol casa mitjançant un compostador, sense cap mena de mecanisme, cap motor ni despesa de manteniment.
La brossa diària que es genera conté un 40% de matèria orgànica, que pot ser reciclada i retornada a la terra en forma d’humus per les plantes i els conreus.
De cada 100 Kg. de brossa orgànica s’obtenen 30 Kg. de compost.
D´aquesta manera es contribueix a la reducció de les deixalles que es porten als abocadors o a les plantes de vaporització.
Al mateix temps s’aconsegueix reduir el consum d´adobs químics.

BENEFICIS DEL COMPOSTATGE

      Dona consistència als terrenys sorrencs.
      Dona esponjositat als terrenys argilosos.
      Ajuda a retenir nutrients.
      Reté humitat.
      Proporciona una millora del drenatge.
      Aporta nutrients de forma esglaonada.
      Augmenta la quantitat de microorganismes beneficiosos en el terra.
      Eviten la compactació del terra(llambrics,...).
      Afavoreixen l´arrelament de les hortalisses.

IMITACIÓ DE LA NATURA

      Fulles, branques, herbes, excrements,... +  sol, pluja, calor/fred,...  +  espècies vives ( insectes, cucs, llimacs, fongs,..) =  humus, bona olor, adob, i transformació de la matèria.

QUÈ CAL TENIR PER COMPOSTAR

      Tenir un compostador de material reciclat i reciclable.
      Tenir un airejador de compost.
      Una pala per extraure el compost.
      Un recipient per recollir-lo (cabàs, galleda,...).
OPCIONAL

      Una bio trituradora.
      Un purgador.
      Unes tisores.

ON POSEM EL COMPOSTADOR

      A  l´ombra.
      En un lloc espaiós.
      Prop del propi hort o jardí.


     QUÈ PODEM COMPOSTAR

      Restes de fruita i verdura.
      Clasques  d´ou aixafades.
      Derivats de productes lactis (caducats o no ).
      Taps de suro i paper de cuina.
      Oli i vinagre d´amanir (dosificant la dosi ).
      Marro de cafè i restes d´infusions.
      Cartrons i papers reciclats.
      Vi i cervessa ( dosificant la dosi ).
      Restes de poda triturades.
      Gespa i restes vegetals.
      Cendres i restes de fusta natural.

QUÈ NO PODEM COMPOSTAR

      Carn, peix, ossos,... (pudors i mosques).
      Closques de fruits, pinyes,...(lentes).
      Vegetals i fruits malats o podrits ( 65º com a mínim en el compostador).
      Fems de carnívors.
      Cendres de fustes tractades, aglomerats, vernissats, encolats,...
      Cendres de tabac.
      Medicaments.
      Restes d´aspirar o escombrar (metalls).


BARREJA DE MATERIALS

      Fer capes.
      No posar molt gruix d´un sol material.
      Tres parts de materia humida x una de seca.
      Barrejar i airejar almenys un cop per setmana.
      Guardar matèria seca per disposar-ne.


CAL BARREJAR-HI AIGUA ?

      Tenint el compostador a l´ombra gairebé mai.
      En sequera, tant sols humitejar.
      Millor barrejar-ho de tant en tant.
      Imitar els femers dels avantpassats, però al estar tapats no gasten aigua.
      Imitar la natura (tenir paciència) .


PODEM AFEGIR-HI TERRA, O ACCELERADORS?

      La terra evita l´aireació .
      La terra compacta el procés.
      El compost ha de ser 100% restes vegetals.
      El procés ha de ser natural.
      El procés no és lent.


SI HI HA ALGUNA COSA QUE NO HEM FET BÉ

Aquesta informació us permetrà solucionar qualsevol tipus d'incomoditat. En general, no hi ha d'haver cap problema.

EL QUE NO HEM FET BE: SOLUCIONS

·        Fa olor d’amoníac:
Hi ha massa gespa sense Barrejar. Remenar i barrejar amb fulles seques.

·        Fa olor de podrit: hi ha massa matèria orgànica en descomposició, cal barrejar-hi fulles seques i tapar-ho.

·        El compost és massa humit: cal barrejar-hi  matèria seca, hi ha poc oxigen i cal remenar-ho.

·        Hi ha mosquetes de la fruita: estan fent la seva funció; per si no es volen veure tant, s’han d’enterrar una mica les restes de cuina entre les fulles seques.


·        La matèria està seca i freda: Hi falta humitat, cal barrejar-hi el que hi ha amb restes de cuina i remoure-ho.


LA COLLITA DE COMPOST: QUAN I COM FER-LA.

La collita és el moment més esperat i més gratificant de tot el procés.
En funció del tipus de vegetals dipositats, la collita del compost es farà als tres, quatre o cinc mesos desprès de començar de zero.
Hi ha restes que es desfan en pocs dies i n’hi ha que triguen mesos.
Si es vol saber si el compost està madur, s’ha d’agafar un grapat amb les mans i comprovar si fa olor de bosc; si es tracta d’una terra de color negre o marró fosc, que taca molt poc les mans perquè no és gaire humida, i si no s’hi reconeix res del que s’ha abocat al compostador, excepte branques, pinyes i pinyols, que es separaran amb un garbell i es tornaran a introduir al compostador perquè continuïn el seu procés més lent i tornin a servir d'estructurant.
La temperatura serà la de l’ambient a causa de la falta d'activitat dels microorganismes, que seran a les restes més noves.
El més pràctic és recollir tot el compost tres cops l’any obrint un o dos laterals del compostador completament, però sempre es poden recollir petites quantitats obrint només les portes inferiors.
El compost es pot guardar gairebé un any, però el més comú es utilitzar-lo quan el recollim.
Abans d’ emmagatzemar el compost, ens hem d'assegurar que és ben madur, d'aquesta manera, evitarem que el procés de descomposició tingui lloc fora del compostador.
Cal protegir-lo del vent, el sol i la pluja, ja que aquests factors poden alterar el contingut de nutrients del nostre compost.

RECOMANACIONS:

• S’aparten les restes de la part superior que encara no s’han desfet i es deixen dins d’un carretó o a terra mateix.
• Es decideix com i on es separa el compost de les restes sense desfer.
• Si el compost encara conserva la seva humitat, a cada 3 ó 4 palades de compost que es tira sobre el garbell s’ha de passar la mà amb un guant per aconseguir que només el compost acabat i més fi passi a través dels forats.
• Si es vol, abans d’aquesta operació es pot deixar assecar el compost un o dos dies, d’aquesta manera es filtrarà més bé, però, quan es buida el compostador, es tenen tantes ganes d’obtenir el preuat material que, segurament, no es voldrà esperar ni unes hores.
Quan el compost està una mica humit, l’olor de bosc és tan agradable que compensa amb escreix el fet de dedicar-li una estona més.
• Les restes sense desfer que s’han apartar al principi, es tornen a ficar dins del compostador juntament amb les parts més gruixudes que han quedat a l’altra banda del garbell.
• No cal amoïnar-se pels organismes que apareixen escampats per terra, ja que ells mateixos trobaran el camí cap al compostador i continuaran treballant.

COM UTILITZAR EL COMPOST

Els jardins i horts necessiten el compost per renovar les substàncies que les plantes i altres vegetals han absorbit durant el creixement.
Per aplicar el compost a plantes i arbres ornamentals, s’ha de fer servir el compost madur (entre 4 i 6 mesos) per assegurar una absorció de nutrients lenta i continuada a mesura que plogui o que es regui.
Si el que es vol és aplicar-lo a l’hort, es fa servir un compost fresc (entre 2 i 3 mesos), ja que l’alliberació de nutrients serà molt més ràpida, però curta.
Com que aquest compost no conté cap substància química, no hi ha cap perill que es cremin les plantes encara que es sobrepassi la quantitat recomanada, de totes maneres, a continuació hi ha alguns exemples de la utilització correcta del compost en diferents àmbits:

A l'hort: entre 1 i 2 mesos abans de plantar-hi res i amb el compost madur, s’apliquen uns 10 litres de compost per metre quadrat (aprox. 4 litres és un 1kg. ).
Aproximadament que resti una capa de compost d´uns 2cm. aproximadament per la part superficial, però sense enterrar-la

Arbres fruiters: una vegada s’hagi fet tota la recol·lecció de la temporada, s’apliquen a l'arbre uns 5 l/m2 (una capa de 2 cm), per tornar-li el que ha produït en forma de fruita.
Durant el creixement també s´hauria d´anar afegint compost un parell de cops espaiats.
                                                                       JOAN

TRAnSFORMAR EL JARDÍ EN HORT

TRAnSFORMAR UN JARDÍ EN HORT


El senzill fet de canviar la nostra manera de pensar i de veure les coses, no ens ha de fer sentir inferiors als altres, sinó tot el contrari, el senzill fet de voler ser el primer de la comunitat en fer una cosa nova i molts cops criticada per els altres, ens farà ser el punt de referència per obrir el pas als que abans ho refusaven.
Quan siguem el suficientment conscients de la gran importància que te el fet de tenir la possibilitat de poder fer un hort dins de casa nostra, no dubtarem ni un sol instant en posar la nostra idea en marxa.
Sempre caldrà valorar tots els avantatges que tindrem, sense trobar-hi cap inconvenient.

Aprofitament del terreny

Senzillament en una parcel·la petita el jardí és un mal de cap afegit a tot el que representa tenir una habitació exterior, on només hi anem uns pocs dies a l´estiu i que sobretot l’hem de tenir bonic per si ve algú a veure’l.

Gaudir de la parcel·la
Si el jardí el convertim en hort, desitjarem arribar a casa per anar-hi i collir alguna cosa per posar a l´olla, o tant sols per veure com han crescut les plantes, i conèixer el seu comportament.

Rendiment de l´espai
La nostra petita zona es convertirà en una despensa de verdures, on si fem les coses be, sempre hi tindrem alguna cosa per anar a buscar amb el conseqüent estalvi de diners.

Esbarjo col·lectiu
En aquest lloc no tant sols hi gaudirà una sola persona (encarregada de l´hort), sinó que tota la família l’aprofitarà per a donar-hi el tomet, i com no?, per fer-hi alguna tasca com pot ser recollir els fruits i gaudir del seu desenvolupament.

Aprofitament del lloc
Per petita que sigui la nostra parcel·la, el cap sempre ens donarà tombs per poder fer coses noves, ampliar-ne alguna, o be rectificar dels errors, aprenent cada dia coses noves.

Àrees de repòs
Al mateix cultivar les plantes també crearem una zona per poder-les netejar al collir-les, amb la conseqüent zona per seure i des d´on podrem recrear la vista per veure la meravella que tenim a casa.

Estalvi de recursos
El nostre hort ecològic gastarà mol poca aigua i electricitat, i ja no ens caldrà tenir maquinària per tallar gespa, ni utilitzar productes fitosanitaris, que a part de l’estalvi en les verdures produïdes, estalviarem en altres costats.

Tenir natura a casa
El senzill fet de trencar la monotonia d´un jardí, ens farà tenir una gran quantitat de vegetals diferents a casa, fent córrer la imaginació cap a la seva parenta com és la natura.



                                                                           JOAN

ROTACIÓ DE CULTIUS


ROTACIÓ DE CULTIUS

Si volem tenir un hort sà i sense problemes en plagues, ni amb qüestions de contaminacions i cansament del substrat, caldrà que fem una rotació de cultius, d’aquesta manera les plantes no esgoten les reserves del terra, i les plagues no fructifiquen per repetició de cultiu.
La rotació l’efectuarem per famílies, posant cada any un grup a cada parcel·la o partició de la mateixa, variant segons la relació següent, i fent cada any una rotació per grups.

Parcel·la 1
SOLANÀCEES tomàquets, pebrots, albergínies, patates

Parcel·la 2
UMBELÍFERES  pastanagues, api, fenol, julivert
LILÀCEES    cebes, alls, porros, espàrrecs

Parcel·la 3
COMPOSTES   enciam, escarola, cards, carxofes, dent de lleó, axicòria
QUENOPODIACEES   bledes, espinacs, remolatxa
CUCRBITÀCEES   carbassons,cogombres, melons, síndries

Parcel·la 4
LLEGUMINOSES    mongetes, pèsols, faves, cigrons, soja, cacauets, llenties
CRUCÍFERES   cols, raves, naps,bròquil, coliflor

                                                                           JOAN

PERQÙE FER UN HORT ?


PERQUÈ FER UN HORT

Abans que tot cal conscienciar-nos de la importància de canviar la nostra manera de pensar, i aprofitant les oportunitats que nosaltres mateixos esbrinem, poder-nos encaminar cap a un futur més autèntic i amb una qualitat de vida superior.
Per fer tot això abans hem de canviar la nostra manera de pensar, i no fer cas dels comentaris que puguem sentir, centrant-nos tant sols en el que volem gastar el nostre temps lliure, sentint-nos orgullosos del nostre tarannà, així com dels resultats obtinguts.

Saber el que mengem
Si nosaltres mateixos fabriquem el nostre menjar, sabrem els components de tot plegat, per lo que tindrem la certesa de que ho pairem millor.

Fugir de l´estrés
Mentre estem cuidant el nostre hort veurem que la nostra feina ens absorbeix tots els nostres mals de cap, encaminant-nos cap un relax i un deixar de segon pla tot allò que realment ens treu la son.

Esbargir-nos
Molts cops la feina i els mals de cap ens absorbeixen tant, que ni estan darrera la televisió, xerrant amb els amics o amigues, com també anar a matar la tarda en qualsevol bar ens poden alliberar tant com el sentiment de sentir-nos útils i poder arribar a crear alguna cosa dins del nostre hort.

Sentir-nos creadors
El fet de fer que de una simple llavor puguem arribar a crear el nostre propi menjar, fa que tinguem la satisfacció afegida de sentir-nos un creadors, però no uns simples creadors, sinó els creadors de la nostra pròpia existència, i això tant sols ho veiem quan arribem a casa amb el cistell ple.

Cooperar amb l´equilibri mediambiental
Avui en dia que tots parlem del medi ambient i de la manera de poder-lo preservar i defendre dels atacs provocats per nosaltres mateixos, i per la nostra prepotència, tant sols el senzill fet de posar el nostre petit gra de sorra, en produir el nostre menjar sense sentir-nos culpables haver fet cap atemptat cap el nostre entorn, ens fa sentir millor.
El tenir la consciència tranquil·la de que hem fet alguna cosa positiva, o que almenys ens hem estalviat de fer-ne una de negativa.
Això no està pagat amb res material com poden ser els diners.

Potenciar una bona alimentació
Totes les matèries primeres surten de la terra, però les alimentàries tenen uns processos, tant de producció com d’elaboració que estan adulterades en segons quin aspectes.
Si nosaltres mateixos fabriquem els nostres propis aliments seríem molt rucs s´intentar fer un producte final que no fossi el  suficientment saludable, per lo tant sabrem que mengem be.

Rodejar-nos de natura
Estar al camp rodejat de natura i sentint-nos lliures, és un plus afegit a la nostra qualitat de vida, i que es tradueix en salut.

Fugir de l´urbanisme
El ciment segons estudis realitzats augmenta l´estat de nervis, així com el neguit, per poder-ho equilibrar hauria d´haver-hi almenys un 15% de zones verdes, però com a la nostra societat això és gairebé impossible podem contrarestar-ho amb les hores que estem fora de la zona urbana, fent d´aquesta manera un equilibri més sostenible.

Sembrar la llavor de la vida
Veure créixer les plantes que nosaltres mateixos hem sembrat, trasplantat i cuidar fins el seu final, ens fa sentir un creadors.
Tal i com veiem créixer els nostres fills, amb el sentiment semblant veurem com ens sentim completament realitzats.

Fer salut
Tots els apartats abans anomenats fan que en un bon resum, ens repercuteixi en la nostra manera de viure, i també de relacionar-nos amb els demés.
En aquesta vida tant sols un cúmul de petites coses ens fa sentir autènticament be, i el gaudir de fer l´hort en contacte amb la natura n’acumula un percentatge realment gran.
Si voleu que us canviï la vida, feu un hort, ja em tornareu contesta.


                                                                           JOAN 

CONTROLAR LES PLAGUES


CONTROL DE PLAGUES



En un hort ecològic no ha d’haver-hi plagues, evidentment que hi haurà bestioles de tota mena, però tant mateix com passa a la natura elles mateixes es regularan, nosaltres tant sols caldrà que intentem fer les coses be.
Les pràctiques que haurem de fer són les anomenades tot seguit.

Controlar l´adobat
Els adobats orgànics no desequilibren la planta, ja que el seu procés d’assimilació per les plantes és més lent i natural.
L’excés d´adobs nitrogenats, són els responsables de l´aparició de pugons, així com la debilitació de les plantes, tot i que el seu creixement sigui molt més ràpid.

Controlar el reg
L´excés d´aigua prolifera l´aparició de fongs, degut a que les arrels també respiren, i si no els hi entre l´oxigen acabaran com acabaríem nosaltres mateixos, ofegades.

Mirar la qualitat de la terra
Les terres compactes no deixen proliferar el sistema radicular prou be, i dificulten l´entrada d´oxigen a nivell radicular.
Les terres molt arenoses no retenen prou be l´aigua, i netegen el substrat d´elements nutritius.
Les millors terres són aquelles que estan compensades en la seva textura, i amb la matèria orgànica suficient.

Posar plantes autòctones
Les plantes autòctones ja estan acostumades al terra existent, així com a la climatologia de la zona, per lo que seran més resistents i adequades per poder-les cultivar amb èxit, a part ens atrauran els insectes beneficiosos.

No fer patir estrès a les plantes
L´estrès no és ni més ni menys que el sotmetre a una planta a unes condicions desfavorables, forçant el seu cultiu, l´esforç addicional que li suposarà a la planta poder vèncer aquestes adversitats poden arribar a produir-li fins i tot la mort.

Seguir la rotació de cultius
Fent la rotació de cultius adequada no esgotarem el terra, per lo que el cultiu posterior a una collita no es veurà perjudicat, i evitarem la proliferació de plagues.

Cuidar l´aixafament del terra
El substrat sempre hauria d´estar el més esponjós possible per facilitar la respiració de les arrels, així com el creixement de les mateixes.

Controlar el sistema radicular
Tot i no veure’l, el sistema radicular de la planta és el seu motor, totes les adversitats que pateixi la planta estan directament relacionades en la salut de les mateixes, per lo qual caldrà vetllar-lo ja que la planta de seguida ens ho reflectirà.


                                                                                     JOAN

LA NATURA FUNCIONA SOLA



LA NATURA FUNCIONA SOLA


La natura és molt sàvia i està equilibrada, ja que ella mateixa sap com fer-s´ho.
Dins d´un mateix terreny hi ha gran diversitat de plantes, d´aquesta manera les unes ajuden a les altres.
Tant sols la mà de l´home juntament amb  la seva ignorància i avarícia fa que tant sols per interessos arribem a perdre un be tant preuat com és el nostre entorn.

EN LA NATURA

A-   Cada planta te la capacitat d´agafar algun element nutritiu de l´aire  fixant-lo al terra, d´aquesta manera el terra degut a la gran varietat de plantes sempre resta adobat.

B-   Dins de la natura ningú treu profit esgotant la terra ja que tant les fulles, com els fruits al caure resten al terra completant el cicle, i si algun animaló es menja qualsevol part, amb els seus excrements torna a dipositar-lo al terra.


C-   En un lloc determinat, tant sols creixen les plantes que realment poden resistir el terra i la climatologia de la zona, essent realment molt resistents en aquelles condicions.

D-   Les varietats autòctones de la zona fan que estiguin adequades per desenvolupar-se sota qualsevol incidència, creixent en ocasions en condicions gairebé impossibles.

E-   Les condicions del terra no són importants per les varietats establertes en diferents zones, ja que elles mateixes tenen la capacitat d´adaptar-s´hi.

F-    Les mal anomenades plagues, tant sols són una sèrie de sers que habiten una zona determinada, regulant-se elles mateixes, el que fa que si hi prolifera per qualsevol circumstància qualsevol ser danyí, automàticament n´apareix un altre per contrarestar-lo.

G-   Si un terra és el suficientment dolent o compacte, no creixeran segons quines espècies de plantes, i en condicions extremes no en creixerà cap

H-   l´equilibri biològic, no és ni més ni menys el que ha fet la natura durant la seva existència, fent una suma dels apartats abans esmentats


EN EL NOSTRE CAMP

A-   En els camps cultivats tant sols s´hi fan monocultius, el que significa que el terra es va esgotant de diferents elements nutritius que desprès haurem d´aportar, trencant l´equilibri natural.

B-   En els camps cultivats sempre hi traiem un rendiment que desprès no equilibrem de la manera adequada.

C-   Molts cops fem créixer plantes en zones que realment no poden sobreviure, havent de recórrer  a modificar el terra i l´entorn per poder-les cultivar.

D-   El fet de cultivar plantes al·lòctones, també ens fa arribar a modificar l´entorn de les mateixes, de manera molts cops fins i tot aberrant.

E-   Les condicions del terra fan que segons quina planta no tingui prou capacitat d´adaptar-s´hi, havent de recórrer a fer invents.

F-    Els monocultius fan proliferar les plagues degut a que no hi ha prous enemics per poder-les controlar, “ a más perros más pulgas” havent de recórrer a  utilitzar pesticides.

G-   El trencar l´equilibri biològic implica l´estar sempre supeditat a feines i aportacions extres, d´aquesta manera sempre estarem obligats a destruir aquell entorn tant natural que teníem abans.

En definitiva, si intentem fer-ho be en el nostre petit espai, a part de la feina feta, ens sentirem orgullosos de posar una mica de la nostra part per arribar a crear un ambient més natural i adequat a les circumstàncies somniades per tots.

                                                                           JOAN