Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la natura funciona sola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la natura funciona sola. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 d’agost del 2011

LA NATURA FUNCIONA SOLA



LA NATURA FUNCIONA SOLA


La natura és molt sàvia i està equilibrada, ja que ella mateixa sap com fer-s´ho.
Dins d´un mateix terreny hi ha gran diversitat de plantes, d´aquesta manera les unes ajuden a les altres.
Tant sols la mà de l´home juntament amb  la seva ignorància i avarícia fa que tant sols per interessos arribem a perdre un be tant preuat com és el nostre entorn.

EN LA NATURA

A-   Cada planta te la capacitat d´agafar algun element nutritiu de l´aire  fixant-lo al terra, d´aquesta manera el terra degut a la gran varietat de plantes sempre resta adobat.

B-   Dins de la natura ningú treu profit esgotant la terra ja que tant les fulles, com els fruits al caure resten al terra completant el cicle, i si algun animaló es menja qualsevol part, amb els seus excrements torna a dipositar-lo al terra.


C-   En un lloc determinat, tant sols creixen les plantes que realment poden resistir el terra i la climatologia de la zona, essent realment molt resistents en aquelles condicions.

D-   Les varietats autòctones de la zona fan que estiguin adequades per desenvolupar-se sota qualsevol incidència, creixent en ocasions en condicions gairebé impossibles.

E-   Les condicions del terra no són importants per les varietats establertes en diferents zones, ja que elles mateixes tenen la capacitat d´adaptar-s´hi.

F-    Les mal anomenades plagues, tant sols són una sèrie de sers que habiten una zona determinada, regulant-se elles mateixes, el que fa que si hi prolifera per qualsevol circumstància qualsevol ser danyí, automàticament n´apareix un altre per contrarestar-lo.

G-   Si un terra és el suficientment dolent o compacte, no creixeran segons quines espècies de plantes, i en condicions extremes no en creixerà cap

H-   l´equilibri biològic, no és ni més ni menys el que ha fet la natura durant la seva existència, fent una suma dels apartats abans esmentats


EN EL NOSTRE CAMP

A-   En els camps cultivats tant sols s´hi fan monocultius, el que significa que el terra es va esgotant de diferents elements nutritius que desprès haurem d´aportar, trencant l´equilibri natural.

B-   En els camps cultivats sempre hi traiem un rendiment que desprès no equilibrem de la manera adequada.

C-   Molts cops fem créixer plantes en zones que realment no poden sobreviure, havent de recórrer  a modificar el terra i l´entorn per poder-les cultivar.

D-   El fet de cultivar plantes al·lòctones, també ens fa arribar a modificar l´entorn de les mateixes, de manera molts cops fins i tot aberrant.

E-   Les condicions del terra fan que segons quina planta no tingui prou capacitat d´adaptar-s´hi, havent de recórrer a fer invents.

F-    Els monocultius fan proliferar les plagues degut a que no hi ha prous enemics per poder-les controlar, “ a más perros más pulgas” havent de recórrer a  utilitzar pesticides.

G-   El trencar l´equilibri biològic implica l´estar sempre supeditat a feines i aportacions extres, d´aquesta manera sempre estarem obligats a destruir aquell entorn tant natural que teníem abans.

En definitiva, si intentem fer-ho be en el nostre petit espai, a part de la feina feta, ens sentirem orgullosos de posar una mica de la nostra part per arribar a crear un ambient més natural i adequat a les circumstàncies somniades per tots.

                                                                           JOAN

LA NATURA FUNCIONA SOLA


GAUDIR DE L´HORT I EL SEU ENTORN


El mon de l´horticultura de manera professional no te res a veure amb l´horticultura de lleure, tot i tenir unes semblances molt grans.
Aquí jo tant sols em referiré a l´horticultura de lleure ja que en la professional tot està relacionat en rendiments, i això aquí no fa el cas, tot i que no te res que envejar-li.
El senzill fet de tenir un hort de lleure ens fa ser més ecològics i més planers en el coneixement del lloc on ens trobem, i alhora més sensibles amb la natura que ens envolta.

Coneixement del nostre entorn
Sempre sabrem on estem situats, a part que al xerrar amb els veins coneixerem tot el que ens envolta, donant-li la importància que es mereix.

Orientació i estudi de les estacions
Estarem més a l´aguait de tot el relacionat en les quatre estacions anuals, a part de conèixer millor el santoral per les dites exclusives dels horts.

Cicles lluners
El fet de cultivar hortalisses ens farà més coneixedors de totes les repercussions de la lluna en els cultius, així com de mirar sempre el cicle lluner del moment.

El mon dels vents
També ens interessarem per la direcció dels vent ja que aquests són pressagi de perill en el nostre hort, i poder prevenir desfetes.

Estudiar la meteorologia
Intentarem fer un estudi acurat de les previsions meteorològiques per poder obrar en conseqüència, conèixer els núvols, veure les postes i sortides del sol, i fixar-nos en la reacció de tots els elements en conjunt.

Esbrinar els substrats i terres
En cada moment sabrem diferenciar les diferents classes de terres, així com poder esbrinar les seves mancances,

El mon dels vegetals
Els vegetals són sers vius, però amb la diferència respecte als altres que no poden bellugar-se del lloc per poder sobreviure, d´aquesta manera caldrà que la nostra intervenció sigui primordial.

El comportament animal
En un hort no tant sols tenim vegetals, el món animal és primordial, per lo que haurem d´intentar saber la seva importància, per petits que siguin els artròpodes tenen una gran importància per l’equilibri del sistema.

Sociabilitat amb els veïns
El senzill fet de tenir un hort ens farà augmentar les nostres inquietuds en tot plegat, per lo que tindrem un tema de conversa continu, els mals de cap i les alegries compartides ens faran tenir millor i més sociables.  

La nova manera d´entendre la vida
La senzillesa de la natura ens farà sentir més humils i més integrats dins  d´ella, per lo que la nostra manera de viure canviarà fent-nos més autèntics.
                                                                 

JOAN