dimecres, 10 d’agost del 2011

ROTACIÓ DE CULTIUS


ROTACIÓ DE CULTIUS

Si volem tenir un hort sà i sense problemes en plagues, ni amb qüestions de contaminacions i cansament del substrat, caldrà que fem una rotació de cultius, d’aquesta manera les plantes no esgoten les reserves del terra, i les plagues no fructifiquen per repetició de cultiu.
La rotació l’efectuarem per famílies, posant cada any un grup a cada parcel·la o partició de la mateixa, variant segons la relació següent, i fent cada any una rotació per grups.

Parcel·la 1
SOLANÀCEES tomàquets, pebrots, albergínies, patates

Parcel·la 2
UMBELÍFERES  pastanagues, api, fenol, julivert
LILÀCEES    cebes, alls, porros, espàrrecs

Parcel·la 3
COMPOSTES   enciam, escarola, cards, carxofes, dent de lleó, axicòria
QUENOPODIACEES   bledes, espinacs, remolatxa
CUCRBITÀCEES   carbassons,cogombres, melons, síndries

Parcel·la 4
LLEGUMINOSES    mongetes, pèsols, faves, cigrons, soja, cacauets, llenties
CRUCÍFERES   cols, raves, naps,bròquil, coliflor

                                                                           JOAN

PERQÙE FER UN HORT ?


PERQUÈ FER UN HORT

Abans que tot cal conscienciar-nos de la importància de canviar la nostra manera de pensar, i aprofitant les oportunitats que nosaltres mateixos esbrinem, poder-nos encaminar cap a un futur més autèntic i amb una qualitat de vida superior.
Per fer tot això abans hem de canviar la nostra manera de pensar, i no fer cas dels comentaris que puguem sentir, centrant-nos tant sols en el que volem gastar el nostre temps lliure, sentint-nos orgullosos del nostre tarannà, així com dels resultats obtinguts.

Saber el que mengem
Si nosaltres mateixos fabriquem el nostre menjar, sabrem els components de tot plegat, per lo que tindrem la certesa de que ho pairem millor.

Fugir de l´estrés
Mentre estem cuidant el nostre hort veurem que la nostra feina ens absorbeix tots els nostres mals de cap, encaminant-nos cap un relax i un deixar de segon pla tot allò que realment ens treu la son.

Esbargir-nos
Molts cops la feina i els mals de cap ens absorbeixen tant, que ni estan darrera la televisió, xerrant amb els amics o amigues, com també anar a matar la tarda en qualsevol bar ens poden alliberar tant com el sentiment de sentir-nos útils i poder arribar a crear alguna cosa dins del nostre hort.

Sentir-nos creadors
El fet de fer que de una simple llavor puguem arribar a crear el nostre propi menjar, fa que tinguem la satisfacció afegida de sentir-nos un creadors, però no uns simples creadors, sinó els creadors de la nostra pròpia existència, i això tant sols ho veiem quan arribem a casa amb el cistell ple.

Cooperar amb l´equilibri mediambiental
Avui en dia que tots parlem del medi ambient i de la manera de poder-lo preservar i defendre dels atacs provocats per nosaltres mateixos, i per la nostra prepotència, tant sols el senzill fet de posar el nostre petit gra de sorra, en produir el nostre menjar sense sentir-nos culpables haver fet cap atemptat cap el nostre entorn, ens fa sentir millor.
El tenir la consciència tranquil·la de que hem fet alguna cosa positiva, o que almenys ens hem estalviat de fer-ne una de negativa.
Això no està pagat amb res material com poden ser els diners.

Potenciar una bona alimentació
Totes les matèries primeres surten de la terra, però les alimentàries tenen uns processos, tant de producció com d’elaboració que estan adulterades en segons quin aspectes.
Si nosaltres mateixos fabriquem els nostres propis aliments seríem molt rucs s´intentar fer un producte final que no fossi el  suficientment saludable, per lo tant sabrem que mengem be.

Rodejar-nos de natura
Estar al camp rodejat de natura i sentint-nos lliures, és un plus afegit a la nostra qualitat de vida, i que es tradueix en salut.

Fugir de l´urbanisme
El ciment segons estudis realitzats augmenta l´estat de nervis, així com el neguit, per poder-ho equilibrar hauria d´haver-hi almenys un 15% de zones verdes, però com a la nostra societat això és gairebé impossible podem contrarestar-ho amb les hores que estem fora de la zona urbana, fent d´aquesta manera un equilibri més sostenible.

Sembrar la llavor de la vida
Veure créixer les plantes que nosaltres mateixos hem sembrat, trasplantat i cuidar fins el seu final, ens fa sentir un creadors.
Tal i com veiem créixer els nostres fills, amb el sentiment semblant veurem com ens sentim completament realitzats.

Fer salut
Tots els apartats abans anomenats fan que en un bon resum, ens repercuteixi en la nostra manera de viure, i també de relacionar-nos amb els demés.
En aquesta vida tant sols un cúmul de petites coses ens fa sentir autènticament be, i el gaudir de fer l´hort en contacte amb la natura n’acumula un percentatge realment gran.
Si voleu que us canviï la vida, feu un hort, ja em tornareu contesta.


                                                                           JOAN 

CONTROLAR LES PLAGUES


CONTROL DE PLAGUES



En un hort ecològic no ha d’haver-hi plagues, evidentment que hi haurà bestioles de tota mena, però tant mateix com passa a la natura elles mateixes es regularan, nosaltres tant sols caldrà que intentem fer les coses be.
Les pràctiques que haurem de fer són les anomenades tot seguit.

Controlar l´adobat
Els adobats orgànics no desequilibren la planta, ja que el seu procés d’assimilació per les plantes és més lent i natural.
L’excés d´adobs nitrogenats, són els responsables de l´aparició de pugons, així com la debilitació de les plantes, tot i que el seu creixement sigui molt més ràpid.

Controlar el reg
L´excés d´aigua prolifera l´aparició de fongs, degut a que les arrels també respiren, i si no els hi entre l´oxigen acabaran com acabaríem nosaltres mateixos, ofegades.

Mirar la qualitat de la terra
Les terres compactes no deixen proliferar el sistema radicular prou be, i dificulten l´entrada d´oxigen a nivell radicular.
Les terres molt arenoses no retenen prou be l´aigua, i netegen el substrat d´elements nutritius.
Les millors terres són aquelles que estan compensades en la seva textura, i amb la matèria orgànica suficient.

Posar plantes autòctones
Les plantes autòctones ja estan acostumades al terra existent, així com a la climatologia de la zona, per lo que seran més resistents i adequades per poder-les cultivar amb èxit, a part ens atrauran els insectes beneficiosos.

No fer patir estrès a les plantes
L´estrès no és ni més ni menys que el sotmetre a una planta a unes condicions desfavorables, forçant el seu cultiu, l´esforç addicional que li suposarà a la planta poder vèncer aquestes adversitats poden arribar a produir-li fins i tot la mort.

Seguir la rotació de cultius
Fent la rotació de cultius adequada no esgotarem el terra, per lo que el cultiu posterior a una collita no es veurà perjudicat, i evitarem la proliferació de plagues.

Cuidar l´aixafament del terra
El substrat sempre hauria d´estar el més esponjós possible per facilitar la respiració de les arrels, així com el creixement de les mateixes.

Controlar el sistema radicular
Tot i no veure’l, el sistema radicular de la planta és el seu motor, totes les adversitats que pateixi la planta estan directament relacionades en la salut de les mateixes, per lo qual caldrà vetllar-lo ja que la planta de seguida ens ho reflectirà.


                                                                                     JOAN

LA NATURA FUNCIONA SOLA



LA NATURA FUNCIONA SOLA


La natura és molt sàvia i està equilibrada, ja que ella mateixa sap com fer-s´ho.
Dins d´un mateix terreny hi ha gran diversitat de plantes, d´aquesta manera les unes ajuden a les altres.
Tant sols la mà de l´home juntament amb  la seva ignorància i avarícia fa que tant sols per interessos arribem a perdre un be tant preuat com és el nostre entorn.

EN LA NATURA

A-   Cada planta te la capacitat d´agafar algun element nutritiu de l´aire  fixant-lo al terra, d´aquesta manera el terra degut a la gran varietat de plantes sempre resta adobat.

B-   Dins de la natura ningú treu profit esgotant la terra ja que tant les fulles, com els fruits al caure resten al terra completant el cicle, i si algun animaló es menja qualsevol part, amb els seus excrements torna a dipositar-lo al terra.


C-   En un lloc determinat, tant sols creixen les plantes que realment poden resistir el terra i la climatologia de la zona, essent realment molt resistents en aquelles condicions.

D-   Les varietats autòctones de la zona fan que estiguin adequades per desenvolupar-se sota qualsevol incidència, creixent en ocasions en condicions gairebé impossibles.

E-   Les condicions del terra no són importants per les varietats establertes en diferents zones, ja que elles mateixes tenen la capacitat d´adaptar-s´hi.

F-    Les mal anomenades plagues, tant sols són una sèrie de sers que habiten una zona determinada, regulant-se elles mateixes, el que fa que si hi prolifera per qualsevol circumstància qualsevol ser danyí, automàticament n´apareix un altre per contrarestar-lo.

G-   Si un terra és el suficientment dolent o compacte, no creixeran segons quines espècies de plantes, i en condicions extremes no en creixerà cap

H-   l´equilibri biològic, no és ni més ni menys el que ha fet la natura durant la seva existència, fent una suma dels apartats abans esmentats


EN EL NOSTRE CAMP

A-   En els camps cultivats tant sols s´hi fan monocultius, el que significa que el terra es va esgotant de diferents elements nutritius que desprès haurem d´aportar, trencant l´equilibri natural.

B-   En els camps cultivats sempre hi traiem un rendiment que desprès no equilibrem de la manera adequada.

C-   Molts cops fem créixer plantes en zones que realment no poden sobreviure, havent de recórrer  a modificar el terra i l´entorn per poder-les cultivar.

D-   El fet de cultivar plantes al·lòctones, també ens fa arribar a modificar l´entorn de les mateixes, de manera molts cops fins i tot aberrant.

E-   Les condicions del terra fan que segons quina planta no tingui prou capacitat d´adaptar-s´hi, havent de recórrer a fer invents.

F-    Els monocultius fan proliferar les plagues degut a que no hi ha prous enemics per poder-les controlar, “ a más perros más pulgas” havent de recórrer a  utilitzar pesticides.

G-   El trencar l´equilibri biològic implica l´estar sempre supeditat a feines i aportacions extres, d´aquesta manera sempre estarem obligats a destruir aquell entorn tant natural que teníem abans.

En definitiva, si intentem fer-ho be en el nostre petit espai, a part de la feina feta, ens sentirem orgullosos de posar una mica de la nostra part per arribar a crear un ambient més natural i adequat a les circumstàncies somniades per tots.

                                                                           JOAN

LA NATURA FUNCIONA SOLA


GAUDIR DE L´HORT I EL SEU ENTORN


El mon de l´horticultura de manera professional no te res a veure amb l´horticultura de lleure, tot i tenir unes semblances molt grans.
Aquí jo tant sols em referiré a l´horticultura de lleure ja que en la professional tot està relacionat en rendiments, i això aquí no fa el cas, tot i que no te res que envejar-li.
El senzill fet de tenir un hort de lleure ens fa ser més ecològics i més planers en el coneixement del lloc on ens trobem, i alhora més sensibles amb la natura que ens envolta.

Coneixement del nostre entorn
Sempre sabrem on estem situats, a part que al xerrar amb els veins coneixerem tot el que ens envolta, donant-li la importància que es mereix.

Orientació i estudi de les estacions
Estarem més a l´aguait de tot el relacionat en les quatre estacions anuals, a part de conèixer millor el santoral per les dites exclusives dels horts.

Cicles lluners
El fet de cultivar hortalisses ens farà més coneixedors de totes les repercussions de la lluna en els cultius, així com de mirar sempre el cicle lluner del moment.

El mon dels vents
També ens interessarem per la direcció dels vent ja que aquests són pressagi de perill en el nostre hort, i poder prevenir desfetes.

Estudiar la meteorologia
Intentarem fer un estudi acurat de les previsions meteorològiques per poder obrar en conseqüència, conèixer els núvols, veure les postes i sortides del sol, i fixar-nos en la reacció de tots els elements en conjunt.

Esbrinar els substrats i terres
En cada moment sabrem diferenciar les diferents classes de terres, així com poder esbrinar les seves mancances,

El mon dels vegetals
Els vegetals són sers vius, però amb la diferència respecte als altres que no poden bellugar-se del lloc per poder sobreviure, d´aquesta manera caldrà que la nostra intervenció sigui primordial.

El comportament animal
En un hort no tant sols tenim vegetals, el món animal és primordial, per lo que haurem d´intentar saber la seva importància, per petits que siguin els artròpodes tenen una gran importància per l’equilibri del sistema.

Sociabilitat amb els veïns
El senzill fet de tenir un hort ens farà augmentar les nostres inquietuds en tot plegat, per lo que tindrem un tema de conversa continu, els mals de cap i les alegries compartides ens faran tenir millor i més sociables.  

La nova manera d´entendre la vida
La senzillesa de la natura ens farà sentir més humils i més integrats dins  d´ella, per lo que la nostra manera de viure canviarà fent-nos més autèntics.
                                                                 

JOAN

GAUDIR DE L´HORT


GAUDIR DE L´HORT I EL SEU ENTORN


El mon de l´horticultura de manera professional no te res a veure amb l´horticultura de lleure, tot i tenir unes semblances molt grans.
Aquí jo tant sols em referiré a l´horticultura de lleure ja que en la professional tot està relacionat en rendiments, i això aquí no fa el cas, tot i que no te res que envejar-li.
El senzill fet de tenir un hort de lleure ens fa ser més ecològics i més planers en el coneixement del lloc on ens trobem, i alhora més sensibles amb la natura que ens envolta.

Coneixement del nostre entorn
Sempre sabrem on estem situats, a part que al xerrar amb els veins coneixerem tot el que ens envolta, donant-li la importància que es mereix.

Orientació i estudi de les estacions
Estarem més a l´aguait de tot el relacionat en les quatre estacions anuals, a part de conèixer millor el santoral per les dites exclusives dels horts.

Cicles lluners
El fet de cultivar hortalisses ens farà més coneixedors de totes les repercussions de la lluna en els cultius, així com de mirar sempre el cicle lluner del moment.

El mon dels vents
També ens interessarem per la direcció dels vent ja que aquests són pressagi de perill en el nostre hort, i poder prevenir desfetes.

Estudiar la meteorologia
Intentarem fer un estudi acurat de les previsions meteorològiques per poder obrar en conseqüència, conèixer els núvols, veure les postes i sortides del sol, i fixar-nos en la reacció de tots els elements en conjunt.

Esbrinar els substrats i terres
En cada moment sabrem diferenciar les diferents classes de terres, així com poder esbrinar les seves mancances,

El mon dels vegetals
Els vegetals són sers vius, però amb la diferència respecte als altres que no poden bellugar-se del lloc per poder sobreviure, d´aquesta manera caldrà que la nostra intervenció sigui primordial.

El comportament animal
En un hort no tant sols tenim vegetals, el món animal és primordial, per lo que haurem d´intentar saber la seva importància, per petits que siguin els artròpodes tenen una gran importància per l’equilibri del sistema.

Sociabilitat amb els veïns
El senzill fet de tenir un hort ens farà augmentar les nostres inquietuds en tot plegat, per lo que tindrem un tema de conversa continu, els mals de cap i les alegries compartides ens faran tenir millor i més sociables.  

La nova manera d´entendre la vida
La senzillesa de la natura ens farà sentir més humils i més integrats dins  d´ella, per lo que la nostra manera de viure canviarà fent-nos més autèntics.
                                                                 

JOAN

COM ORGANITZAR UN HORT


ORGANITZAR UN HORT

Abans de fer un hort caldrà tenir en compte una sèrie de processos que haurem d´anar seguint, per poder fer les coses ben fetes des d´un començament.

PLANIFICAR L´ESPAI
Caldrà saber l´espai que tenim disponible per poder distribuir cadascuna de les zones on aniran els cultius, accessos,.....

PLANIFICAR ELS CULTIUS
Saber quina classe de cultius volem realitzar, per poder cultivar el que realment ens menjarem, i en la quantitat justa, per no haver de llençar més del que aprofitem.

L’ORIENTACIÓ
Mirar el moviment del sol per poder tenir una major il·luminació de les plantes donant l´orientació necessària per el cultiu de cada espècie.

QUALITAT DEL TERRA
Saber aproximadament la textura de la terra, i saber millorar-la quan calgui.

TANQUES
Crear paravents, si cal, per evitar que tinguem disgustos en dies especials.

UBICACIO A LA ZONA
Saber realment el lloc definitiu on tindrem el nostre hort, per no haver de canviar-lo cada any, i poder fer les rotacions com cal.

SISTEMA DE REG, AUTOMATITZACIÓ, FILTRES
Preveure les preses d´aigua i els circuits de reg, així com la ubicació de filtres, electrovàlvules,.....

QUALITAT DE L´AIGUA
Saber si l´aigua que utilitzarem per regar el nostre hort és realment adient, i si cal prendre qualsevol mesura.

SEMENTER
Deixar una zona per ubicar el sementer, si és que realment vol fer-se’n, i procurar que sigui solejada.

ACCÈS
Crear els camins i accessos per passejar per l´hort i així evitar la creació de camins de gos.

COMPOSTADOR
Si tenim pensat instal·lar un compostador, deixar-li una zona d´ombra i espaiosa ja predeterminada.

GALLINER
Si es vol tenir animals deixar una zona adequada de bon començament, en un lloc ombrívol i prop de l´hort per poder donar-los les restes i contemplar-los quan vulguem.

EMPARRAR
Si volem posar parres, o altres plantes enfiladisses caldrà tenir en compte que aquestes tinguin el suficient sol, i no ens facin ombra a les plantes de l´hort.

ARBRES I ARBUSTS
Tant mateix com els emparrats, procurar que la seva ombra no ens agafi part de l´hort, a part de que el seu sistema radicular pot envair la zona d´hortalisses espatllant el seu cultiu.

ÀRIES DE DESCANS
Si volem crear una zona per seure, o senzillament de contemplació, caldrà tenir en compte l´espai necessari, per no malmetre l´hort, a part de que la seva ubicació sigui la que nosaltres vulguem per poder contemplar millor el nostre hort.
Dins d´aquesta zona també podem ubicar una tauleta per poder netejar i endreçar la nostra collita


                                                                           JOAN