dijous, 1 de desembre del 2011

HORT EN CONTENIDOR

COM FER UN HORT EN CONTENIDOR

Per fer un hort en un contenidor caldrà que tinguem present l´espai disponible així com la quantitat de recapte que volguem cultivar.

En aquest apartat intentaré explicar-ho com si d´una historieta es tractes intentant esbrinar el perquè de cada pas.

En primer lloc buscarem l´espai, millor i el més encarat possible cap al sud i que no hi hagi entrebancs per fer ombra al sol com més hores millor.

Molts cops no podem triar massa, ja que hi ha el que hi ha, però intentarem aprofitar al màxim l´espai.


En aquest cas primer escamparem els palots  (en aquest cas reciclats) per la zona.

Aquí hem fet una forma d´L per questions d´espai i també de disseny.





Ens ho mirem de tots els costats possibles, de fet no cal donar massa tombs però al fer el nostre primer hort cal pensar en tot.

Ara que els palots són buits encara els podem remenar be, desprès ja caldrà fer feines més feixugues.




Sembla que havent-hi la piscina al mig ens queda tot l´espai més guarnit, aquest racó realment calent en temporada de piscina ens resta molt fred la resta de l´any.

Amb l´establiment de l´hort hem lograt escalfar la zona per tot l´any, amb el plaer d´anar-hi pràcticament cada dia, ja sigui per esbergir-nos amb el paissatge, i com no? per omplir el cistell de la compra ( gratis és clar).




També veiem que esta a la distància prudencial de la tanca i dels perterres, tot i havent-hi posat dotze palots, la zona queda força accessible i espaiosa.

La distància entre els palots es d´aproximadament un metre, ja sigui per passar-hi quan les plantes siguin petites com per donar-lis espai i claror al creixement que faran.




Un cop hem donat el vist i plau haurem de forrar els palots amb tela antiherba, o qualsevol altra, però sempre tenint en compte que estarà en contacte amb la terra i humitat, per tant no ens val qualsevol material.

Si posem un material resistent ens durarà gairebé tota la vida, no cal estalviar en el que ha de ser el fonament del nostre hort.




Per enganxar la tela antiherba utilitzarem una clavadora, fent els retalls a la mida, per questions òptiques procurarem que la tela no surti per sobre de la darrera fusta.

Normalment els palots tenen un bany per conservar millor la fusta de l´humitat,  per tant no serà problema per la durada de tot plegat.




Semba que la cosa comença a estar en marxa, no ha sigut una feina dura, però hem fet una mica de brico que sempre va be. Esta correcte mirant-ho per un costat......




...i també per l´altre, ara ja ve la feina de la maquinària.

De fet el donar tombs en una obra d´aquestes caractrístiques no deixa de ser un plaer, el senzill fet de fer la feina poc a poc ens fa gaudir més dels futurs resultats, però la feina s´ha d´acabar




A amb una mini la feina és molt més descansada, l´aventatge d´aquestes màquines a part de la seva mida també és el tenir una maniobrabilitat molt gran en petits espais, com és el cas.

Molts cops no hi espai o accès i haurem de recórrer a uns estris anomenats pic i pala, i una mica de mongetes per agafar compresió.





Anirem posant la terra en capes introduint compost entre mig per millorar la textura de tot el recipient, d´aquesta manera el substrat no quedarà tant compacte.

Molts cops també podem utilitzar terra vegetal sola barrejant-la amb compost, sobretot en terrasses i balcons on estim limitats pel pes, però en aquest cas disposàvem de terra normal i cal aprofitar-ho.




La terra  ha estat transportada fins el costat mateix de la zona, tanmateix com el compost, la màquina l´aprofitarem per la feina grossa com pot ser el remenar la terra i amb el compost en Miquel fa una mica de gimnàstica.






I la mini va rostant la poca terra que resta per arreplegar, havíem posat una catifa al terra per no barrejar-ho amb la pedra existent, cal pensar en tot, si no ho fem així desprès ens resta una feina molt anguniosa i que a ningú li agrada fer....





i el Miquel encaparrat amb el compost i la gimnàstica, val més no dir-li res no sigui que ho perdem tot.



La màquina aixeca la pala fins a dalt del tot, potser vol dir-li al de la gimnàstica que està més fort que ell.

Guaita´t quines palades faig jo!, no vull dir la resposta del gimnasta no sigui que hi hagi canalla llegint-ho.




Fa un dia de calor i la pols estorba una mica, però tot sigui per una bona causa, oi Marçal!.




Sembla que ja falta menys, diuen que tot lo bo costa, i mai més ben dit en aquest cas.




Però encara falta la capa superficial de compost, sembla que no s´hagi d´acabar mai.

La capa superficial de compost serveix per moltes coses:

      Evita l´encrostament del terra.

     Al ser de color negre potencia l´absorció de la calor i ajuda arrelar millor tot el plantat, i a germinar  el que hem sembrat.

      No deixa de ser una imitació de la natura, es a dir, l´aliment va baixant al nivel accessible de les arrels posant-li a l´abast, i a l´estar al nivell superior potència la població de bacteris i microorganismes imprescindibles per la salut de les nostres plantes




La feina sembla pesada fent anar aquest estris, però el bon humor que no hi manqui, i la feina gairebé es fa sola.





Sembla que ja hi ha prou compost ara tant sols cal aplanar-lo





La mesura de terra sembla la adequada, això promet!.





Ara ja tant sols resta la instal·lació del sistema de reg, el reg el podem fer amb tub porós o amb tub que tingui els goters incorporats i autocompensats, és a dir, que per llarga que sigui la tuberia en tots els goters surt la mateixa quantitat d´aigua.



No és una feina molt pesada però si que és molt i molt entretinguda.

És molt important no deixar-mos cap conexió per apretar i sobretot probar-ho abans de fer la plantació. 




A part de posar una aixeta a cada polot per controlar el reg, i per si en algun cas cal reforçar o minvar el reg individual, també cal posar un registre en el que hi posarem un controlador de pressió i un filtre, juntament amb una aixeta general que ens anirà molt be per qualsevol avaria o per deixar les tuberies buides a l´hivern.

El controlador de pressió ha de reduir la pressió a dos quilos d´aquesta manera no tindrem el problema de que s´ens diaparin els tubs per excés de pressió.

També podem posar-hi una electrovàlvula per tenir-ho automatitzat. 





Ara mentre acabo de revisar el reg, el Marçal i la Joana han anat al mercat per fer la compra del planter.

Ja comencen a omplir bosses, de fet és una alegria veure el be de déu de plantetes que podem trobar, i com que en aquests nivells de particular no resulta molt car molts cops ens engresquem.






Molts cops anar a comprar planter sembla molt fàcil, realment ens cal saber el que realment volem i necessitem.

Si el nostre espai esta condicionat a unes dimensions, caldrà contar en cada espai el que hi posarem i la quantitat de plantes que hi cabran, sinó ens podem trobar en que ens sobrin plantes, llavors haurem de llençar-les o posar-les més tupides, cosa que serà contraproduent.





Sembla que han fet els deures i no han comprat més del que havíem contat, tot i això quan anem a comprar recapte i tenim l´espai reduit cal dir-li al venedor que ens posi la quantitat justa, sinó (cosa extranya en els nostres dies i en el nostre pais) sempre ens en posen de més.





Ara si que ens endinsem al sumum de tota la feina feta fins ara, això és una festa i no n´hi ha per menys.

Diuen que en aquesta vida abans de morir hem de tenir un fill escriure un llibre i plantar un arbre, no sé quin filòsof ho va dir, però jo crec que es va deixar de dir que havia de cultivar hortalisses per autoconsum i com a hobby, llavors si que crec que la feina està gairebé feta.....



Ara que em trobo inspirat i mentre ells van fent feina us explicaré una filosofada que em varen contar un dia, deia així...

Si vols ser feliç un dia emborratxat, si vols ser feliç una setmana ves de vacances, si vols ser feliç un any casat amb una xicota (segons el sexe de cadascú) guapa, però si vols ser feliç tota la vida fes hort.

De fet aquesta darrera m´agrada molt i us ben asseguro que és real la satisfacció que produeix, però això depén molt de l´estat d´ànim i de les circumstàncies, jo que he fet hort tota la vida m´hi sento molt identificat.

Però molts cops i parlant amb un veí i molt bon amic, sobretot quand ve a buscar coses de l´hort que amb molt de gust li ofereixo em diu   "home d´hort home mort".

No deixa de ser una opinió, però que bones són les verdures que produeixo, la meva satisfacció al menjar-les o oferir-les als companys i familiars no està pagada amb diners, no té res a veure amb les comprades (palabrita del niño Jesús).






Crec que ja n´hi ha prou de xerrar i abans de que em cridin l´atenció caldrà ajudar-los una mica, de fet només resten quatre detalls.




Tots contents amb la feina feta i tant sols resta la mare del Marçal que ens dongui el vist i plau i podrem fer la cerbesseta.




OK, perfecte, tots contents, ara esperar que la cosa vagi endevant i d´aquí a pocs dies ja poguem tastar els primers fruits d´aquest hort fabulós.

Us recomano que probeu l´esperiència, no quedareu decebuts.




                                                                                  JOAN





dimecres, 10 d’agost del 2011

FER COMPOST


QUÈ ÉS COMPOSTAR ?

Compostar és sotmetre la matèria orgànica a un procés de transformació per obtenir compost ( adob natural).
Aquesta transformació es pot dur a terme en qualsevol casa mitjançant un compostador, sense cap mena de mecanisme, cap motor ni despesa de manteniment.
La brossa diària que es genera conté un 40% de matèria orgànica, que pot ser reciclada i retornada a la terra en forma d’humus per les plantes i els conreus.
De cada 100 Kg. de brossa orgànica s’obtenen 30 Kg. de compost.
D´aquesta manera es contribueix a la reducció de les deixalles que es porten als abocadors o a les plantes de vaporització.
Al mateix temps s’aconsegueix reduir el consum d´adobs químics.

BENEFICIS DEL COMPOSTATGE

      Dona consistència als terrenys sorrencs.
      Dona esponjositat als terrenys argilosos.
      Ajuda a retenir nutrients.
      Reté humitat.
      Proporciona una millora del drenatge.
      Aporta nutrients de forma esglaonada.
      Augmenta la quantitat de microorganismes beneficiosos en el terra.
      Eviten la compactació del terra(llambrics,...).
      Afavoreixen l´arrelament de les hortalisses.

IMITACIÓ DE LA NATURA

      Fulles, branques, herbes, excrements,... +  sol, pluja, calor/fred,...  +  espècies vives ( insectes, cucs, llimacs, fongs,..) =  humus, bona olor, adob, i transformació de la matèria.

QUÈ CAL TENIR PER COMPOSTAR

      Tenir un compostador de material reciclat i reciclable.
      Tenir un airejador de compost.
      Una pala per extraure el compost.
      Un recipient per recollir-lo (cabàs, galleda,...).
OPCIONAL

      Una bio trituradora.
      Un purgador.
      Unes tisores.

ON POSEM EL COMPOSTADOR

      A  l´ombra.
      En un lloc espaiós.
      Prop del propi hort o jardí.


     QUÈ PODEM COMPOSTAR

      Restes de fruita i verdura.
      Clasques  d´ou aixafades.
      Derivats de productes lactis (caducats o no ).
      Taps de suro i paper de cuina.
      Oli i vinagre d´amanir (dosificant la dosi ).
      Marro de cafè i restes d´infusions.
      Cartrons i papers reciclats.
      Vi i cervessa ( dosificant la dosi ).
      Restes de poda triturades.
      Gespa i restes vegetals.
      Cendres i restes de fusta natural.

QUÈ NO PODEM COMPOSTAR

      Carn, peix, ossos,... (pudors i mosques).
      Closques de fruits, pinyes,...(lentes).
      Vegetals i fruits malats o podrits ( 65º com a mínim en el compostador).
      Fems de carnívors.
      Cendres de fustes tractades, aglomerats, vernissats, encolats,...
      Cendres de tabac.
      Medicaments.
      Restes d´aspirar o escombrar (metalls).


BARREJA DE MATERIALS

      Fer capes.
      No posar molt gruix d´un sol material.
      Tres parts de materia humida x una de seca.
      Barrejar i airejar almenys un cop per setmana.
      Guardar matèria seca per disposar-ne.


CAL BARREJAR-HI AIGUA ?

      Tenint el compostador a l´ombra gairebé mai.
      En sequera, tant sols humitejar.
      Millor barrejar-ho de tant en tant.
      Imitar els femers dels avantpassats, però al estar tapats no gasten aigua.
      Imitar la natura (tenir paciència) .


PODEM AFEGIR-HI TERRA, O ACCELERADORS?

      La terra evita l´aireació .
      La terra compacta el procés.
      El compost ha de ser 100% restes vegetals.
      El procés ha de ser natural.
      El procés no és lent.


SI HI HA ALGUNA COSA QUE NO HEM FET BÉ

Aquesta informació us permetrà solucionar qualsevol tipus d'incomoditat. En general, no hi ha d'haver cap problema.

EL QUE NO HEM FET BE: SOLUCIONS

·        Fa olor d’amoníac:
Hi ha massa gespa sense Barrejar. Remenar i barrejar amb fulles seques.

·        Fa olor de podrit: hi ha massa matèria orgànica en descomposició, cal barrejar-hi fulles seques i tapar-ho.

·        El compost és massa humit: cal barrejar-hi  matèria seca, hi ha poc oxigen i cal remenar-ho.

·        Hi ha mosquetes de la fruita: estan fent la seva funció; per si no es volen veure tant, s’han d’enterrar una mica les restes de cuina entre les fulles seques.


·        La matèria està seca i freda: Hi falta humitat, cal barrejar-hi el que hi ha amb restes de cuina i remoure-ho.


LA COLLITA DE COMPOST: QUAN I COM FER-LA.

La collita és el moment més esperat i més gratificant de tot el procés.
En funció del tipus de vegetals dipositats, la collita del compost es farà als tres, quatre o cinc mesos desprès de començar de zero.
Hi ha restes que es desfan en pocs dies i n’hi ha que triguen mesos.
Si es vol saber si el compost està madur, s’ha d’agafar un grapat amb les mans i comprovar si fa olor de bosc; si es tracta d’una terra de color negre o marró fosc, que taca molt poc les mans perquè no és gaire humida, i si no s’hi reconeix res del que s’ha abocat al compostador, excepte branques, pinyes i pinyols, que es separaran amb un garbell i es tornaran a introduir al compostador perquè continuïn el seu procés més lent i tornin a servir d'estructurant.
La temperatura serà la de l’ambient a causa de la falta d'activitat dels microorganismes, que seran a les restes més noves.
El més pràctic és recollir tot el compost tres cops l’any obrint un o dos laterals del compostador completament, però sempre es poden recollir petites quantitats obrint només les portes inferiors.
El compost es pot guardar gairebé un any, però el més comú es utilitzar-lo quan el recollim.
Abans d’ emmagatzemar el compost, ens hem d'assegurar que és ben madur, d'aquesta manera, evitarem que el procés de descomposició tingui lloc fora del compostador.
Cal protegir-lo del vent, el sol i la pluja, ja que aquests factors poden alterar el contingut de nutrients del nostre compost.

RECOMANACIONS:

• S’aparten les restes de la part superior que encara no s’han desfet i es deixen dins d’un carretó o a terra mateix.
• Es decideix com i on es separa el compost de les restes sense desfer.
• Si el compost encara conserva la seva humitat, a cada 3 ó 4 palades de compost que es tira sobre el garbell s’ha de passar la mà amb un guant per aconseguir que només el compost acabat i més fi passi a través dels forats.
• Si es vol, abans d’aquesta operació es pot deixar assecar el compost un o dos dies, d’aquesta manera es filtrarà més bé, però, quan es buida el compostador, es tenen tantes ganes d’obtenir el preuat material que, segurament, no es voldrà esperar ni unes hores.
Quan el compost està una mica humit, l’olor de bosc és tan agradable que compensa amb escreix el fet de dedicar-li una estona més.
• Les restes sense desfer que s’han apartar al principi, es tornen a ficar dins del compostador juntament amb les parts més gruixudes que han quedat a l’altra banda del garbell.
• No cal amoïnar-se pels organismes que apareixen escampats per terra, ja que ells mateixos trobaran el camí cap al compostador i continuaran treballant.

COM UTILITZAR EL COMPOST

Els jardins i horts necessiten el compost per renovar les substàncies que les plantes i altres vegetals han absorbit durant el creixement.
Per aplicar el compost a plantes i arbres ornamentals, s’ha de fer servir el compost madur (entre 4 i 6 mesos) per assegurar una absorció de nutrients lenta i continuada a mesura que plogui o que es regui.
Si el que es vol és aplicar-lo a l’hort, es fa servir un compost fresc (entre 2 i 3 mesos), ja que l’alliberació de nutrients serà molt més ràpida, però curta.
Com que aquest compost no conté cap substància química, no hi ha cap perill que es cremin les plantes encara que es sobrepassi la quantitat recomanada, de totes maneres, a continuació hi ha alguns exemples de la utilització correcta del compost en diferents àmbits:

• A l'hort: entre 1 i 2 mesos abans de plantar-hi res i amb el compost madur, s’apliquen uns 10 litres de compost per metre quadrat (aprox. 4 litres és un 1kg. ).
Aproximadament que resti una capa de compost d´uns 2cm. aproximadament per la part superficial, però sense enterrar-la

• Arbres fruiters: una vegada s’hagi fet tota la recol·lecció de la temporada, s’apliquen a l'arbre uns 5 l/m2 (una capa de 2 cm), per tornar-li el que ha produït en forma de fruita.
Durant el creixement també s´hauria d´anar afegint compost un parell de cops espaiats.
                                                                       JOAN